Polònia i Crakòvia

Set dies, sis nit
Toni Soler
per Bibiana Ballbè

JORDI GARCIA
Arriba amb bici, barba de dos dies i gana. Entrem al restaurant El Racó de la Vila i abans de seure em deixa clar que no veurà vi -per no dir segons què-, que està de règim -només menja carn- i que no parla d'ell -perquè s'ho passa francament malament-. Minuts més tard, s'apunta al vi -només una copa-, sucumbeix a la maionesa -tan sols una punteta-, i em dóna alguna pista de qui és. A continuació, el manual per ser el perfecte Toni Soler. Aquestes són les claus.
HUMOR VS. SERIOSITAT. El Toni és esmunyedís: tenir-lo davant és com tenir un peix entre les mans. Però alguna cosa s'acaba filtrant: intel·ligència aguda, ironia fina, i una serietat amb la punta justa de simpatia. Una combinació que despista. Tu ets seriós o no? Sóc un paio seriós que treballa amb l'humor. Tant de bo fos al revés! A vegades penso: com més humor a la teva feina, menys a la teva vida. T'has cansat de ser graciós? L'humor pot amb mi, però ja no ric amb els programes d'humor a la tele. M'ho miro des d'un punt de vista estrictament professional. No rius ni amb Polònia? No. Em fa riure en el procés creatiu, però quan ho veig, estic massa capficat amb el resultat. Para, calla i deixa anar: Ai, ara potser estic exagerant!
LA TIMIDESA. Toni, tu ets tímid però ho jugues a favor, no? Sent tímid he après a anar pel món sense fracassar estrepitosament, ni vessar l'aigua contínuament. Tot seguit esquiva la gerra, em dóna un tros de salmó, mira la Blackberry i aparta el tabac. Me'l miro i pregunto: Ets llunàtic? Sí, i ho sóc de forma arbitrària, sense motiu. També sóc individualista i contradictori: ja veuràs que a cada frase em replico. Com deia el Felipe de la Mafalda, a vegades penso: Per què m'ha tocat a mi ser com jo? No és fàcil ser Toni Soler? Mira, jo estic fart de mi mateix. Però estic a punt de fer-ne 45 i aquesta edat, per sort, ja no et demanes explicacions de com ets ni com et portes. Ets i punt.
LA MICROFELICITAT. El Toni és creatiu fins i tot a l'hora de ser feliç: Jo sóc un gran partidari de la microfelicitat. Es tracta de dividir el dia en 40 estones. I si d'aquestes 40 estones n'has estat 10 o 12 de feliç, sumes un bon dia. I les teves estones, sumen una mitjana positiva? M'enganxes en un molt bon moment: Tinc una família que m'encanta. Jo surto de casa amb ganes d'arribar a la feina i surto de la feina amb ganes d'arribar a casa.
LA PARÒDIA. Què tenen en comú la política, el futbol i el cor? L'humor, la facilitat per la paròdia i la capacitat d'empatia respecte a l'espectador. La gent se sent implicada amb el que veu, cosa que passa molt menys amb la cultura. El futbol, la política i el cor, són un espectacle on la gent pren partit i a més no sap què passarà, i això els dóna un plus que ni la millor obra de teatre pot aconseguir.
EL NÚMERO 6. Parlem de política i el resum és que Toni Soler és un defensor dels canvis d'opinió i que intenta ser d'esquerres però no li és fàcil. Això s'acaba i toca posar notes. Puntua't com a humorista? Si em comparo amb els tops, un 5. Com a cap? Un 6. Com a amic? Un 6. I ara ve allò de pare i marit, no? Correcte. Doncs ni de conya! ...Bueno, va, posa'm dos sisos més! Ah, i com a amant apunta un 10, com l'Agnès Busquets.
LA MELATONINA. Sent un 10 al llit, deus dormir bé, no? Ara em prenc una cosa per dormir que m'encanta, es diu melatonina. Em van fer una analítica i em va sortir que tenia la serotonina sota mínims -als nivells propis d'un suïcida- i la melatonina ajuda a fer pujar la serotonina i a sobre és un relaxant de l'hòstia, i em fa dormir molt bé. Per cert, Bibiana, amb tot el que t'he explicat, hauré quedat com el cul no?
Imprimir
Enviar Agregar -->
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 48. Dissabte, 24 d'abril del 2010