lunes, 31 de mayo de 2010
martes, 25 de mayo de 2010
MICHELLE BACHELET
Barcelona
"Crec en la pau sense amnèsia"
UPF · Michelle Bachelet és investida 'honoris causa' per la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia RECORD · Dedica la distinció a les víctimes dels desastres naturals que han assolat Xile
Marta Monedero
Michelle Bachelet ahir durant el discurs d'acceptació a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF
FRANCESC MELCION
Amorosint la solemnitat acadèmica amb un càlid somriure, i pendent dels plecs del vestit jaqueta blau elèctric, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet era investida ahir al migdia doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) al flamant auditori del Campus de la Ciutadella. Una sala plena a vessar d'autoritats polítiques i docents, professors i estudiants, algun amb la samarreta del Barça l'endemà de la victòria.
El rigor del cerimonial no impedia les paraules de record per a l'exrectora M. Rosa Virós -que va morir dissabte passat i era autora de l'elogi de la doctoranda- ni que el parlament de Bachelet projectés la imatge d'una dona d'expressió clara, to precís i discurs compromès amb la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia, motius pels quals era distingida per la UPF. "No podria haver fet cap d'aquestes aportacions si, abans meu, no hi hagués hagut un poble valent, amant de la llibertat i de convicció democràtica", va afirmar. Un poble "que acaba de passar un moment dolorós, després del terratrèmol i el sisme marí que van assolar la nostra terra", afegia aquesta metge de conviccions socialistes, marcada, com tants xilens, per la "profunda ferida" del cop d'Estat de Pinochet del 1973.
El pare de Bachelet, el general Alberto Bachelet, membre del govern de Salvador Allende, va ser detingut i torturat abans de morir a la presó. El 1975 ella i la seva mare també eren detingudes per la tenebrosa DINA, interrogades i torturades. Expulsades de Xile, l'exili a Austràlia i Alemanya es va allargar fins al 1979, any del retorn al seu país. Una dècada després, Bachelet s'aboca a la política de partit i, quan Ricardo Lagos arriba a la presidència, la nomena ministra de Sanitat amb l'objectiu que acabi amb les llistes d'espera. Aconseguir fer la feina en només un 90% la va fer dimitir, però Lagos no li va acceptar la renúncia i li demanaria que fes una reforma estructural del sistema de salut.
El 2002 Bachelet es converteix en la primera dona de l'Amèrica Llatina que dirigeix un ministeri de Defensa, des d'on treballa de valent per tancar les ferides dins el complex estament militar. "Crec en la pau sense amnèsia i en la justícia sense venjança", recordava ahir aquesta política que l'11 de març del 2006 es convertiria en la primera presidenta de Xile i en la sisena cap d'Estat llatinoamericana. Bachelet va aplicar la paritat en l'executiu i en les intendències de govern. Una manera de fer nova al seu país d'acord amb la convicció de fons que marcarà les seves polítiques: "Assumir que la memòria no admet la impunitat ni el punt final". Ara, després de quatre dècades de servei públic i ja fora del Palau de la Moneda, Bachelet s'enorgulleix que a Xile hagin "estat capaços de conciliar veritat i justícia, futur i memòria, sanció i reparació; sense que res de tot això afecti la pau social".
Vocació popular, no populista
Les seves polítiques també estaven marcades per l'accent social. "Reduir la pobresa en vint anys [de govern centreesquerra] d'un 40% a un 13% és molt més que una xifra", assegura l'expresidenta mentre es toca el serrell rebel, i continua: "La pobresa i la desigualtat són ferides que cal solucionar als països llatinoamericans, però com a metge sé que la pressa no és sinònim de precipitació. Les polítiques han de plantejar-se i finançar-se bé", perquè aquest punt "marca la diferència entre un govern de vocació popular i un de populista". I alguna raó deu tenir, perquè Bachelet va abandonar la presidència xilena el 9 de març amb un 84% de suport ciutadà.
En l'acte d'ahir es van llegir poemes de Vicente Huidobro i Pablo Neruda i un guitarrista va interpretar Te recuerdo Amanda, de Víctor Jara, però Bachelet no es va oblidar de fer una picada d'ullet a les celebracions futbolístiques de diumenge. Pura humanitat.
BARDEN
Alejandro González Iñárritu i un Javier Bardem estel·lar impacten a Cannes amb 'Biutiful', un drama ambientat en els racons més obscurs de la nostra societat
Babel a Barcelona
Bernat Salvà
El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film "Biutiful" al 63è Festival de Cannes YVES HERMAN / REUTERS
Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.
Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.
Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".
Bardem, aplaudit
Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".
González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.
Babel a Barcelona
Bernat Salvà
El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film "Biutiful" al 63è Festival de Cannes YVES HERMAN / REUTERS
Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.
Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.
Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".
Bardem, aplaudit
Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".
González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.
martes, 11 de mayo de 2010
España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto
España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto (Imagen: ARCHIVO)
Ampliar foto
Distintos tipos de armas, en una imagen de archivo. (Imagen: ARCHIVO)
* Las exportaciones de material de defensa en el último semestre de 2009
ascendieron a 411,1 millones de euros.
* Las transacciones dependen de una comisión de Industria.
La fabricación de armas es patrimonio de empresas particulares. Las transacciones mercantiles son competencia de sus departamentos comerciales. Y los beneficios, propiedad privada. Pero el Gobierno es el filtro inevitable para la autorización final. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial. Y la pólvora no atraviesa territorio pakistaní si el Ejecutivo lo prohíbe. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial
Existe una comisión dependiente del Ministerio de Industria y Comercio –en cuyas deliberaciones participa el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) y altos representantes de los Ministerios de Interior y Defensa– que autoriza o deniega las transacciones en función de su conveniencia tras un análisis exhaustivo de la situación política y social del país receptor. Ése es el punto de la discordia.
17 países
Un informe avalado por Greenpeace, Amnistía Internacional, Fundació per la Pau e Intermon Oxfam revela que en el último semestre del año 2009 el Gobierno autorizó la venta de material de defensa a al menos 17 países que atraviesan una delicada situación política, donde se violan los derechos humanos o existen conflictos armados. Algo prohibido expresamente en el artículo 8 de la Ley 53/2007 sobre comercio exterior en materia de defensa: Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz (...) exacerbar conflictos latentes (...) con fines de represión o en situaciones de violación de los derechos humanos. Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz
Y las transacciones ejecutadas en el último semestre generan dudas. Arabia Saudí, en el punto de mira por violar sistemáticamente los derechos humanos, ha sido destinatario de material militar que asciende a 5 millones de euros. Y Tailandia, país en el que se suceden los enfrentamientos entre la sociedad civil y el Gobierno, ha recibido aeronaves y armas por un valor total de 50 millones de euros.
El 50% de las exportaciones de material de defensa en el primer semestre de 2009 –el Gobierno autorizó la venta de armas por valor de 411,1 millones, un 64,5% más que en el mismo periodo del año anterior– ha sido transferido a destinos preocupantes. Y ha motivado la reacción de las organizaciones humanitarias, que solicitan una intervención oficial de la Junta Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa en la que razonen los criterios de evaluación utilizados para aplicar la ley. "El Gobierno debe explicar qué garantías ha obtenido por parte de los países receptores de que estas armas no serán usadas para violar los derechos humanos", concluye Sabina Puig, portavoz de Amnistía Internacional.
Por delante de China
España, con 696,34 millones de euros en armas vendidas, se encuentra nada más y nada menos que en la posición número seis del ranking mundial de los países exportadores de armas. Un puesto por delante de China, con 654,94 millones de euros. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores de armas, seguidos de Francia, Alemania y el Reino Unido. En cuanto a las zonas compradoras: el ranking lo lidera Asia y Oceanía. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores
Un informe difundido recientemente por el Instituto Internacional de Estudios para la Paz de Estocolmo (Sipri) revela que el comercio mundial de armas creció un 22% en el periodo 2005-2009 con respecto al lustro anterior.
Contra el suministro a Marruecos
Marruecos "vulnera sistemáticamente" los derechos humanos. "Invierte más recursos en armamento que en educación". Y está inmerso en un conflicto armado que dura ya más de 34 años. La delicada coyuntura social del reino alauí no ha disuadido a España y en el último semestre de 2009 el Gobierno ha autorizado la venta de material armamentístico a Marruecos por valor de 80 millones de euros. Esta situación ha motivado la primera denuncia contra el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
Un grupo de organizaciones sociales y jurídicas han interpuesto una denuncia administrativa para reclamar la revocación de las solicitudes de autorización y la denegación de futuras ventas de armamento al país norteafricano.
Alto riesgo
"Marruecos utiliza la violencia con el pueblo saharaui y el riesgo de que las armas se utilicen contra sus habitantes es muy alto. España no debería hacer transacciones armamentísticas con un país que infringe sistemáticamente los derechos humanos", explica Luis Mangrané, abogado y miembro de la Asociación Internacional de Juristas por el Sáhara Occidental (Iajuws). La denuncia basa sus acusaciones en informes y estudios realizados por organizaciones internacionales de derechos humanos de Amnistía Internacional; Human Rights Watch u organismos como la Oficina del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos y el Parlamento Europeo.
El Gobierno ha autorizado la venta de material militar a Marruecos por valor de 145 millones entre enero de 2008 y junio de 2009. Sólo en el último semestre de 2009, el Reino de Marruecos ha sido beneficiario de material de defensa por valor de 29,5 millones. Las transacciones incluyen 286 vehículos militares; aeronaves de combate y munición.
España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto (Imagen: ARCHIVO)
Ampliar foto
Distintos tipos de armas, en una imagen de archivo. (Imagen: ARCHIVO)
* Las exportaciones de material de defensa en el último semestre de 2009
ascendieron a 411,1 millones de euros.* Las transacciones dependen de una comisión de Industria.
La fabricación de armas es patrimonio de empresas particulares. Las transacciones mercantiles son competencia de sus departamentos comerciales. Y los beneficios, propiedad privada. Pero el Gobierno es el filtro inevitable para la autorización final. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial. Y la pólvora no atraviesa territorio pakistaní si el Ejecutivo lo prohíbe. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial
Existe una comisión dependiente del Ministerio de Industria y Comercio –en cuyas deliberaciones participa el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) y altos representantes de los Ministerios de Interior y Defensa– que autoriza o deniega las transacciones en función de su conveniencia tras un análisis exhaustivo de la situación política y social del país receptor. Ése es el punto de la discordia.
17 países
Un informe avalado por Greenpeace, Amnistía Internacional, Fundació per la Pau e Intermon Oxfam revela que en el último semestre del año 2009 el Gobierno autorizó la venta de material de defensa a al menos 17 países que atraviesan una delicada situación política, donde se violan los derechos humanos o existen conflictos armados. Algo prohibido expresamente en el artículo 8 de la Ley 53/2007 sobre comercio exterior en materia de defensa: Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz (...) exacerbar conflictos latentes (...) con fines de represión o en situaciones de violación de los derechos humanos. Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz
Y las transacciones ejecutadas en el último semestre generan dudas. Arabia Saudí, en el punto de mira por violar sistemáticamente los derechos humanos, ha sido destinatario de material militar que asciende a 5 millones de euros. Y Tailandia, país en el que se suceden los enfrentamientos entre la sociedad civil y el Gobierno, ha recibido aeronaves y armas por un valor total de 50 millones de euros.
El 50% de las exportaciones de material de defensa en el primer semestre de 2009 –el Gobierno autorizó la venta de armas por valor de 411,1 millones, un 64,5% más que en el mismo periodo del año anterior– ha sido transferido a destinos preocupantes. Y ha motivado la reacción de las organizaciones humanitarias, que solicitan una intervención oficial de la Junta Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa en la que razonen los criterios de evaluación utilizados para aplicar la ley. "El Gobierno debe explicar qué garantías ha obtenido por parte de los países receptores de que estas armas no serán usadas para violar los derechos humanos", concluye Sabina Puig, portavoz de Amnistía Internacional.
Por delante de China
España, con 696,34 millones de euros en armas vendidas, se encuentra nada más y nada menos que en la posición número seis del ranking mundial de los países exportadores de armas. Un puesto por delante de China, con 654,94 millones de euros. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores de armas, seguidos de Francia, Alemania y el Reino Unido. En cuanto a las zonas compradoras: el ranking lo lidera Asia y Oceanía. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores
Un informe difundido recientemente por el Instituto Internacional de Estudios para la Paz de Estocolmo (Sipri) revela que el comercio mundial de armas creció un 22% en el periodo 2005-2009 con respecto al lustro anterior.
Contra el suministro a Marruecos
Marruecos "vulnera sistemáticamente" los derechos humanos. "Invierte más recursos en armamento que en educación". Y está inmerso en un conflicto armado que dura ya más de 34 años. La delicada coyuntura social del reino alauí no ha disuadido a España y en el último semestre de 2009 el Gobierno ha autorizado la venta de material armamentístico a Marruecos por valor de 80 millones de euros. Esta situación ha motivado la primera denuncia contra el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
Un grupo de organizaciones sociales y jurídicas han interpuesto una denuncia administrativa para reclamar la revocación de las solicitudes de autorización y la denegación de futuras ventas de armamento al país norteafricano.
Alto riesgo
"Marruecos utiliza la violencia con el pueblo saharaui y el riesgo de que las armas se utilicen contra sus habitantes es muy alto. España no debería hacer transacciones armamentísticas con un país que infringe sistemáticamente los derechos humanos", explica Luis Mangrané, abogado y miembro de la Asociación Internacional de Juristas por el Sáhara Occidental (Iajuws). La denuncia basa sus acusaciones en informes y estudios realizados por organizaciones internacionales de derechos humanos de Amnistía Internacional; Human Rights Watch u organismos como la Oficina del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos y el Parlamento Europeo.
El Gobierno ha autorizado la venta de material militar a Marruecos por valor de 145 millones entre enero de 2008 y junio de 2009. Sólo en el último semestre de 2009, el Reino de Marruecos ha sido beneficiario de material de defensa por valor de 29,5 millones. Las transacciones incluyen 286 vehículos militares; aeronaves de combate y munición.
miércoles, 5 de mayo de 2010
Alcalá-Meco
La dirección de Alcalá-Meco cesa por juergas de presas y funcionarios
• Dos empleados han sido suspendidos por montar fiestas con las internas en las que hubo alcohol
• Interior admite que un vigilante tuvo una cita con una reclusa pero no ve indicios de sexo por favores
• Dos empleados han sido suspendidos por montar fiestas con las internas en las que hubo alcohol
• Interior admite que un vigilante tuvo una cita con una reclusa pero no ve indicios de sexo por favores
ANTONIO M. YAGÚEMADRID
La Secretaría General de Instituciones Penitenciarias destituyó el pasado miércoles de manera fulminante a la dirección de la prisión madrileña de mujeres de Alcalá-Meco –el director, José Luis Cuevas, el subdirector, Bonifacio A. y el administrador, Juan R.– y suspendió de empleo y sueldo a dos funcionarios por «comportamientos inaceptables» y «conductas impropias». Una definición elegante de un escándalo que, según el diario 20 minutos que destapó ayer el caso, se traduce en que los funcionarios se acostaban con las presas a cambio de pasarles droga o dejarles utilizar el teléfono móvil . De momento, el Ministerio del Interior ha constatado que uno de ellos «abrió las celdas de dos reclusas y compartió varias horas con una de ellas» durante la noche hace dos semanas. Parece que el segundo funcionario actuó de forma similar, aunque Interior solo confirma que se ausentó de su puesto de trabajo durante su turno. La cárcel, que alberga actualmente a unas 650 reclusas, 350 de ellas extranjeras y el 80% penadas por tráfico de drogas, estaba bajo la lupa del servicio de inspección de prisiones, que investigaba actitudes poco ejemplares desde finales del 2009. Tras la denuncia de una funcionaria comprobó que algunos de sus compañeros varones organizaron juergas navideñas con reclusas, consumo de alcohol incluido, «lo que les impedía realizar sus funciones con la profesionalidad debida».SIN INDICIOS DE DELITO Sin embargo, fuentes de Instituciones Penitenciarias explicaron que no tienen «indicios claros» de que se hayan producido los delitos descritos por el diario gratuito. «Si hubiera indicios de abusos sexuales o de intercambio de sexo con presas a cambio de favores, los hechos serían constitutivos de delito, y se habrían puesto en conocimiento de la justicia, algo que no ha ocurrido», dijeron. «Estos comportamientos inaceptables individuales han sido cortados de raíz y serán sancionados», aseguró Interior.El departamento que dirige Alfredo Pérez Rubalcaba ha puesto al frente de la prisión a un inspector de policía mientras se nombra al nuevo equipo directivo. La secretaria general de Instituciones Penitenciarias, Mercedes Gallizo, explicará lo ocurrido en el Congresos como han pedido varios partidos. «La situación tenía que ocurrir más tarde o más temprano desde que en el 2007 se unificaron las escalas de forma que funcionarios hombres pudieran estar al cuidado de presas y las funcionarias al cuidado de presos», comentó Ramón García, presidente nacional del sector de prisiones de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF). Otros funcionarios apuntaron que «no se respetan las normas que obligan a que haya en todos los módulos siempre una persona del mismo sexo que los reclusos».Fuentes sindicales apuntan a que la destitución del administrador también apunta a posibles irregularidades económicas en los suministros de la cárcel. Instituciones Penitenciarias ni lo confirmó ni lo desmintió. Resaltó que «todavía se deben concretar las irregularidades y qué personas han incurrido en ellas», porque se está investigando. El organismo de prisiones aseguró que no tiene constancia de que se hayan producido denuncias por parte de reclusas de la prisión y de asociaciones de ayuda a las presas. Según la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, fueron los propios funcionarios de la prisión los que aportaron información sobre estos episodios irregulares y «la Administración, al tener conocimiento de ellos, actuó de forma inmediata». Para el presidente del sindicato de presiones USO, José Ramón López, se trata de un «caso extraño». Contó que según la versión del funcionario suspendido por abrir algunas celdas por la noche, lo hizo para que las empleadas del economato le dieran tabaco.RUMORES Y QUEJAS Sin embargo, se ha desatado una ola de rumores y un aluvión de quejas y de presuntas irregularidades. El novio de una reclusa declaró a la SER que hace unos días conoció la existencia de un supuesto intercambio de favores sexuales con los funcionarios a cambio de privilegios, como «dinero, droga, alcohol o tener una vida mejor».
La Secretaría General de Instituciones Penitenciarias destituyó el pasado miércoles de manera fulminante a la dirección de la prisión madrileña de mujeres de Alcalá-Meco –el director, José Luis Cuevas, el subdirector, Bonifacio A. y el administrador, Juan R.– y suspendió de empleo y sueldo a dos funcionarios por «comportamientos inaceptables» y «conductas impropias». Una definición elegante de un escándalo que, según el diario 20 minutos que destapó ayer el caso, se traduce en que los funcionarios se acostaban con las presas a cambio de pasarles droga o dejarles utilizar el teléfono móvil . De momento, el Ministerio del Interior ha constatado que uno de ellos «abrió las celdas de dos reclusas y compartió varias horas con una de ellas» durante la noche hace dos semanas. Parece que el segundo funcionario actuó de forma similar, aunque Interior solo confirma que se ausentó de su puesto de trabajo durante su turno. La cárcel, que alberga actualmente a unas 650 reclusas, 350 de ellas extranjeras y el 80% penadas por tráfico de drogas, estaba bajo la lupa del servicio de inspección de prisiones, que investigaba actitudes poco ejemplares desde finales del 2009. Tras la denuncia de una funcionaria comprobó que algunos de sus compañeros varones organizaron juergas navideñas con reclusas, consumo de alcohol incluido, «lo que les impedía realizar sus funciones con la profesionalidad debida».SIN INDICIOS DE DELITO Sin embargo, fuentes de Instituciones Penitenciarias explicaron que no tienen «indicios claros» de que se hayan producido los delitos descritos por el diario gratuito. «Si hubiera indicios de abusos sexuales o de intercambio de sexo con presas a cambio de favores, los hechos serían constitutivos de delito, y se habrían puesto en conocimiento de la justicia, algo que no ha ocurrido», dijeron. «Estos comportamientos inaceptables individuales han sido cortados de raíz y serán sancionados», aseguró Interior.El departamento que dirige Alfredo Pérez Rubalcaba ha puesto al frente de la prisión a un inspector de policía mientras se nombra al nuevo equipo directivo. La secretaria general de Instituciones Penitenciarias, Mercedes Gallizo, explicará lo ocurrido en el Congresos como han pedido varios partidos. «La situación tenía que ocurrir más tarde o más temprano desde que en el 2007 se unificaron las escalas de forma que funcionarios hombres pudieran estar al cuidado de presas y las funcionarias al cuidado de presos», comentó Ramón García, presidente nacional del sector de prisiones de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF). Otros funcionarios apuntaron que «no se respetan las normas que obligan a que haya en todos los módulos siempre una persona del mismo sexo que los reclusos».Fuentes sindicales apuntan a que la destitución del administrador también apunta a posibles irregularidades económicas en los suministros de la cárcel. Instituciones Penitenciarias ni lo confirmó ni lo desmintió. Resaltó que «todavía se deben concretar las irregularidades y qué personas han incurrido en ellas», porque se está investigando. El organismo de prisiones aseguró que no tiene constancia de que se hayan producido denuncias por parte de reclusas de la prisión y de asociaciones de ayuda a las presas. Según la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, fueron los propios funcionarios de la prisión los que aportaron información sobre estos episodios irregulares y «la Administración, al tener conocimiento de ellos, actuó de forma inmediata». Para el presidente del sindicato de presiones USO, José Ramón López, se trata de un «caso extraño». Contó que según la versión del funcionario suspendido por abrir algunas celdas por la noche, lo hizo para que las empleadas del economato le dieran tabaco.RUMORES Y QUEJAS Sin embargo, se ha desatado una ola de rumores y un aluvión de quejas y de presuntas irregularidades. El novio de una reclusa declaró a la SER que hace unos días conoció la existencia de un supuesto intercambio de favores sexuales con los funcionarios a cambio de privilegios, como «dinero, droga, alcohol o tener una vida mejor».
L'escola de Madrid
Najwa torna a classe amb hijab i acompanyada pels seus pares
• La noia ha arribat 15 minuts abans que obrís les portes el seu nou institut a Pozuelo de Alarcón, el Gerardo Diego
• La noia ha arribat 15 minuts abans que obrís les portes el seu nou institut a Pozuelo de Alarcón, el Gerardo Diego
ANTONIO YAGÜEPOZUELO DE ALARCÓN
Un quart d'hora abans que l'institut obrís les seves portes, a les 08.15 hores, Najwa Malha, acompanyada pels seus pares, ha arribat al centre Gerardo Diego, on estudiarà a partir d'ara després de deixar l'institut on fins ara anava a classe a Pozuelo de Alarcón (Madrid). Avui ha tornat a classe amb el mocador musulmà i darrere d'unes ulleres de sol.El pare de Najwa, Mohamed Malha, ha manifestat que la seva filla, de 16 anys, està bé i que el que vol és "que es faci justícia" amb el seu cas. Per això, seguiran "amb les reclamacions legals" que ja han començat.La noia ha estat la més matinera entre els seus nous companys i ha arribat amb el cotxe familiar, que han aparcat a uns 50 metres de la porta principal del centre, i ha caminat entre els seus pares amb un mocador blau cel al cap i protegida per unes ulleres de sol.InscripcióEl pare, que la portava amb el braç per damunt de les espatlles mentre ella ajupia el cap, portava una carpeta sota el braç i presumiblement està formalitzant la inscripció de la seva filla al nou centre.Al voltant del Gerardo Diego hi havia des de primera hora del matí un nombrós grup de periodistes abans que apareguessin els primers alumnes.
Un quart d'hora abans que l'institut obrís les seves portes, a les 08.15 hores, Najwa Malha, acompanyada pels seus pares, ha arribat al centre Gerardo Diego, on estudiarà a partir d'ara després de deixar l'institut on fins ara anava a classe a Pozuelo de Alarcón (Madrid). Avui ha tornat a classe amb el mocador musulmà i darrere d'unes ulleres de sol.El pare de Najwa, Mohamed Malha, ha manifestat que la seva filla, de 16 anys, està bé i que el que vol és "que es faci justícia" amb el seu cas. Per això, seguiran "amb les reclamacions legals" que ja han començat.La noia ha estat la més matinera entre els seus nous companys i ha arribat amb el cotxe familiar, que han aparcat a uns 50 metres de la porta principal del centre, i ha caminat entre els seus pares amb un mocador blau cel al cap i protegida per unes ulleres de sol.InscripcióEl pare, que la portava amb el braç per damunt de les espatlles mentre ella ajupia el cap, portava una carpeta sota el braç i presumiblement està formalitzant la inscripció de la seva filla al nou centre.Al voltant del Gerardo Diego hi havia des de primera hora del matí un nombrós grup de periodistes abans que apareguessin els primers alumnes.
França i la multa del cotxe
França
Multada per conduir amb nicab
INFRACCIÓ · Un policia de trànsit sanciona amb 22 euros una dona que portava el cotxe vestida amb la tradicional peça musulmana BASE · L'agent argumenta que, segons el Codi de Circulació, era un perill perquè la roba li reduïa el camp de visió
Redacció
Anne, la dona francesa multada per conduir amb el nicab
ALAIN JOCARD / AFP
Tot i que el Parlament francès encara no ha aprovat la llei per prohibir el vel integral islàmic a l'espai públic, un agent va voler ser el primer a aplicar-la i va multar una dona musulmana perquè conduïa amb el nicab, el vel integral que només deixa al descobert els ulls, ja que va considerar que la conductora no tenia bona visió al volant, segons va informar ahir el diari Le Figaro.
El policia va utilitzar l'article 412-6 del Codi de Circulació, que estipula que el conductor ha de poder "executar còmodament i sense retard totes les maniobres", per argumentar que conduir amb el nicab constitueix una falta, perquè redueix el camp de visió, segons va dir.
La dona, que va ser multada amb 22 euros el 2 d'abril en un control rutinari a Nantes, a la Bretanya, considera que va ser víctima d'"una simple i pura discriminació". La conductora, que, segons el diari, va accedir a treure's el vel davant dels agents perquè poguessin comprovar la seva identitat, va assegurar a France 3 que no havia comès "cap infracció", perquè el seu camp de visió "no era reduït" i que només va ser multada "a causa de la seva vestimenta".
En aquest sentit, l'advocat de la dona, Jean-Michel Pollono, que va subratllar que de moment no està prohibit portar el vel a la via pública, va argumentar que "si el fet que només es vegin els ulls constitueix una infracció, aleshores també caldria prohibir al grup d'intervenció de la Gendarmeria que vagin encaputxats".
Però la direcció de Seguretat Pública Departamental va afirmar que la multa no té res a veure amb el fet que la dona portés el vel integral i va defensar l'agent. "Va fer la seva feina, ja que va estimar que en aquestes circumstàncies [portar el nicab] hi havia un risc per a la seguretat" i va actuar com va creure convenient.
Multada per conduir amb nicab
INFRACCIÓ · Un policia de trànsit sanciona amb 22 euros una dona que portava el cotxe vestida amb la tradicional peça musulmana BASE · L'agent argumenta que, segons el Codi de Circulació, era un perill perquè la roba li reduïa el camp de visió
Redacció
Anne, la dona francesa multada per conduir amb el nicab
ALAIN JOCARD / AFP
Tot i que el Parlament francès encara no ha aprovat la llei per prohibir el vel integral islàmic a l'espai públic, un agent va voler ser el primer a aplicar-la i va multar una dona musulmana perquè conduïa amb el nicab, el vel integral que només deixa al descobert els ulls, ja que va considerar que la conductora no tenia bona visió al volant, segons va informar ahir el diari Le Figaro.
El policia va utilitzar l'article 412-6 del Codi de Circulació, que estipula que el conductor ha de poder "executar còmodament i sense retard totes les maniobres", per argumentar que conduir amb el nicab constitueix una falta, perquè redueix el camp de visió, segons va dir.
La dona, que va ser multada amb 22 euros el 2 d'abril en un control rutinari a Nantes, a la Bretanya, considera que va ser víctima d'"una simple i pura discriminació". La conductora, que, segons el diari, va accedir a treure's el vel davant dels agents perquè poguessin comprovar la seva identitat, va assegurar a France 3 que no havia comès "cap infracció", perquè el seu camp de visió "no era reduït" i que només va ser multada "a causa de la seva vestimenta".
En aquest sentit, l'advocat de la dona, Jean-Michel Pollono, que va subratllar que de moment no està prohibit portar el vel a la via pública, va argumentar que "si el fet que només es vegin els ulls constitueix una infracció, aleshores també caldria prohibir al grup d'intervenció de la Gendarmeria que vagin encaputxats".
Però la direcció de Seguretat Pública Departamental va afirmar que la multa no té res a veure amb el fet que la dona portés el vel integral i va defensar l'agent. "Va fer la seva feina, ja que va estimar que en aquestes circumstàncies [portar el nicab] hi havia un risc per a la seguretat" i va actuar com va creure convenient.
Bèlgica i la prohibició del burca
Flamencs i valons s'uneixen per prohibir el vel integral islàmic
VOT La Cambra de Diputats de Bèlgica aparca la pugna pel futur de la regió de Brussel·les i aprova la llei contra l'ús públic de la burca i el nicab PIONERS La norma, pendent de ratificació al Senat, no té precedent a Europa
Albert Segura
Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l'islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les YVES HERMAN / REUTERS
Flamencs i valons no s'entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s'estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s'escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l'ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui.
No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d'acord per una vegada i van aprovar per unanimitat -136 vots a favor i només dues abstencions- una llei que preveu castigar amb multes d'entre 15 i 25 euros i penes de presó d'un a set dies a qui "es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable".
No es refereix explícitament a la burca ni al nicab -que només deixa veure els ulls de la dona-, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l'administració, "per raons de seguretat i d'ordre públic". Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral "és una presó mòbil, una pràctica medieval", segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.
Avançament electoral
L'avançament electoral -probablement per al 13 de juny- i la dissolució imminent de les cambres -prevista per a la setmana que ve- obligarà a ajornar l'aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l'entesa, tot i que el procés s'hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons.
El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica "estan en perill". "El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d'estar disposada a negociar", va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons -al crit de "democràcia!"- van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L'única sortida: "La reforma de l'Estat", va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.
martes, 4 de mayo de 2010
Los Planetas
| Planetas | Radio ecuatorial | Distancia al so (km) | Lunas | Periodo de rotacion | Órbita | Inclinaciondel eje | Inclinacion orbitaL |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| MERCURIO | 2.440 Km | 57.910.000 | 0 | 58,6 días | 87,97 días | 0,00º | 7,00º |
| VENUS | 6.025 Km | 108.200.00' | 0 | -243 días | 224,7 días | 177,36º | 3,39º |
| LA TIERRA | 6.378 Km | 149.600.00 | 1 | 23,93 horas | 365,256 días | 23,45º | 0,00º |
| MARTE | 3.397 Km | 227.940.000 | 2 | 24,62 horas | 686,98 días | 25,19º | 1,85º |
| JÚPITER | 71.492 Km | 778.330.000 | 63 | 9,84 horas | 11,86 años | 3,13º | 1,31º |
| SATURNO | 60.268 Km | 1.429.400.000 | 33 | 10,23 horas | 29,46 años | 25,33º | 2,49º |
| URANO | 25.559 Km | 2.870.900.000 | 27 | 17,9 horas | 84,01 años | 97,86º | 0,77º |
| NEPTUNO | 24.746 Km | 5.913.520.000 | 13 | 16,11 horas | 164,8 años | 28,31º | 1,77º |
| PLUTÓN | 1.160 Km | 5.913.520.000 | 1 | -6,39 días | 248,54 años | 122,72º | 17,15º |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
