Bèlgica i la prohibició del burca

Flamencs i valons s'uneixen per prohibir el vel integral islàmic
VOT La Cambra de Diputats de Bèlgica aparca la pugna pel futur de la regió de Brussel·les i aprova la llei contra l'ús públic de la burca i el nicab PIONERS La norma, pendent de ratificació al Senat, no té precedent a Europa
Albert Segura

Una noia francesa resident a Bèlgica que es va convertir a l'islam posant amb nicab ahir davant la seu del Parlament federal a Brussel·les YVES HERMAN / REUTERS
Flamencs i valons no s'entenen i, després que el seu premier hagi hagut de dimitir per cinquè cop en només tres anys, s'estan plantejant si Bèlgica té encara cap sentit o si s'escindeixen i continuen per separat. Però ahir aquestes dues comunitats lingüístiques irreconciliables van declarar un alto el foc i per uns minuts van deixar de tirar-se els plats pel cap a la Cambra de Diputats federal per aprovar la prohibició de la burca i el nicab. Bèlgica es podria convertir així en el primer soci de la Unió Europea que il·legalitza l'ús del vel integral islàmic en qualsevol espai públic, fins i tot al carrer, però abans caldrà que el Senat ho ratifiqui.
No saben si trencar o no Bèlgica, però en qualsevol cas la volen lliure de musulmanes amb la cara tapada. Francòfons i neerlandòfons, de dreta i esquerra, es van posar d'acord per una vegada i van aprovar per unanimitat -136 vots a favor i només dues abstencions- una llei que preveu castigar amb multes d'entre 15 i 25 euros i penes de presó d'un a set dies a qui "es presenti en espais públics amb la cara coberta o amagada, totalment o parcialment, de forma que no sigui identificable".
No es refereix explícitament a la burca ni al nicab -que només deixa veure els ulls de la dona-, però sí concreta que la prohibició afecta tots els espais públics, des del carrer i els parcs fins als comerços, instal·lacions esportives i seus de l'administració, "per raons de seguretat i d'ordre públic". Les excepcions: els cascos de moto o les disfresses de Carnestoltes. El vel integral "és una presó mòbil, una pràctica medieval", segons va denunciar el diputat liberal Bart Sommers.
Avançament electoral
L'avançament electoral -probablement per al 13 de juny- i la dissolució imminent de les cambres -prevista per a la setmana que ve- obligarà a ajornar l'aplicació de la llei, perquè el Senat no serà a temps de ratificar-la. Però la contundència amb què ahir els enfrontats veïns del nord i del sud van fer front comú fa pensar que l'entesa, tot i que el procés s'hagi de repetir des de zero, serà ràpida. Res a veure amb la resolució del conflicte lingüístic i polític que enfronta i amenaça amb el divorci flamencs i valons.
El mateix primer ministre dimissionari, el flamenc Yves Leterme, fins i tot ha hagut de reconèixer que les bases de Bèlgica "estan en perill". "El funcionament de Bèlgica es basa en el principi que la majoria [flamenca, el 60% de la població] no pot imposar el seu punt de vista a la minoria [valona], però que aquesta última ha d'estar disposada a negociar", va haver de recordar el democristià. Ahir les dues comunitats van trencar les regles del joc: els diputats neerlandòfons -al crit de "democràcia!"- van intentar imposar la seva majoria al Parlament per guanyar la batalla pel control de la perifèria de Brussel·les i els francòfons van vetar la votació. Imposició flamenca i immobilisme i bloqueig való. L'única sortida: "La reforma de l'Estat", va insistir Leterme, que ja ha tirat la tovallola i no es tornarà a presentar a les eleccions.